Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols. Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç; sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.