Enric Calvet i Pascual

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1884 — Barcelona, 1976)

Químic i publicista, germà de Gaziel (Agustí Calvet).

Doctor en farmàcia (1906) i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40). Fou un dels fundadors (1910) de la Societat Astronòmica de Barcelona. Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya. Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13). El 1940 fou separat de l’ensenyament. És autor de Química general aplicada a la industria... (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), i de traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.