El seu nom original era Jean Cauvin, que llatinitzà en Calvinus. Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París (1523-27) amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples; en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans. El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca. La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea (1535), on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició (1536), la seva obra cabdal, que ha tingut una gran influència en el protestantisme (la versió definitiva és del 1559). A instàncies del reformador Guillaume Farel, s’establí a Ginebra el 1537 per tal d’ajudar-lo a organitzar la seva Església evangèlica: aviat tingué un paper destacat en les assemblees religioses suïsses, i redactà per a l’Església de Ginebra un catecisme i altres texts. S'oposà a l’autoritat del consell de la ciutat damunt la jerarquia, i el 1538 fou bandejat, juntament amb Farel. S'establí a Estrasburg, protegit per Martin Bucer, on fou pastor i professor de teologia. El 1540 es casà amb Idelette de Bure, vídua d’un anabaptista. El 1541 el consell ginebrí el tornà a reclamar i residí a la ciutat fins a la mort. Aconseguí aviat d’imposar les Ordonnances ecclésiastiques, elaborades segons uns esquemes rígids, amb una estreta vinculació del poder civil al religiós, i sota la seva direcció Ginebra es convertí en una ciutat de religiositat estreta i minuciosa, controlada severament per una oligarquia que regulava fins i tot el comportament privat. Acollí un gran nombre de refugiats francesos que li feren costat; creà escoles, on hom ensenyava humanitats i exegesi bíblica; tingué una especial importància i una gran influència per Europa l’acadèmia protestant que fundà amb Théodore de Bèze (que el succeí a la seva mort). Hagué d’afrontar diversos complots i l’oposició de la ciutat de Berna. Impulsà el procés que portà Miquel Servet a la foguera. Fou un notable predicador, i escriví nombroses obres teològiques, exegètiques, litúrgiques i polèmiques. El seu sistema teològic fou el més coherent de la Reforma, i posà el fonament de l’organització presbiteriana (calvinisme).
Joan Calví
© Fototeca.cat
Teòleg i reformador protestant francès.