El 1785 professà al convent augustinià de Burgos. Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid. Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver col·laborat al periòdic liberal “El Universal”. De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l'España Sagrada d’Enrique Flórez. Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (sota el guiatge de Pròsper de Bofarull) i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet. Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l'España Sagrada: els 43, 44 i 45 (1819, 1826 i 1832), dedicats a l’església de Girona, i el 46 (1836), a la de Lleida. El 1834 fou designat bisbe de Girona, però hi renuncià al·legant, entre altres motius, el seu desconeixement de la llengua catalana. El 1844 fou nomenat director de l’Academia de la Historia. És autor, entre altres obres, de Pintura de un jansenista, d’algunes biografies de contemporanis i de diverses traduccions del francès.