Després d’un període caravaggesc, tant pel tractament de la llum i l’ombra com per la interpretació realista dels temes (L’alliberament de sant Pere, abans del 1610, Monte della Misericordia, Nàpols), vers el 1620 aconseguí un estil més lliure, mercès a la influència de l’escola bolonyesa dels Carracci (Adeu de Crist a la seva Mare, ~1620, Santa Maria del Popolo agli Incurabili).