El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames. A la mort del seu pare (1513), Joan Ramon Folc (IV), heretà el ducat de Cardona. Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana. El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe. Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona (sembla que era Aldonça) amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret, però l’emperador li ho prohibí. Durant les sovintejades estades, al llarg del primer terç de segle, de Carles V a Barcelona, presidí força vegades al seu costat les cerimònies civils i religioses. El 1521 la seva posició intransigent davant les reivindicacions de Cambrils, aleshores sota la seva jurisdicció (Cambrils), donà lloc a conflictes greus a Tarragona i a Barcelona, relacionats amb la revolta dels agermanats valencians. Amb motiu del seu segon casament amb la filla del vicecanceller, Isabel Agustí (1540), el germà d’aquesta, l’arquebisbe Antoni Agustí, escriví un epigrama per celebrar-ho. Li fou dedicada, també, l’edició barcelonina de les obres de Francesc Moner (1529). La seva posició fou reforçada en casar-se les seves filles, respectivament, amb el duc de Sogorb i els comtes d’Aitona, d’Oliva i de Lerín. Fou enterrat en un sepulcre renaixentista al castell de Cardona. Victor Hugo el convertí en protagonista de la seva novel·la Hernani sotmès a alguns anacronismes i deformacions.