Situació i presentació
El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km2, és situat a l’extrem de ponent de la comarca. Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars. A tramuntana, la serra de Botja (tossal de Mudèfer, 526 m) fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes. A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan. Majoritàriament les terres del terme són formades per materials que es van constituir durant el període terciari de l’era cenozoica, principalment a l’època miocènica a excepció d’una petita franja situada al NW del terme la qual és constituïda per materials més antics pertanyents a l’època oligocènica. Geomorfològicament el terme és una plataforma tubular on es formen relleus en cuesta o altiplans.
Per la part de ponent, paral·leles al curs del riu d’Algars, hi ha diverses sèquies que reguen les hortes properes, com són la sèquia de l’Hort de Dalt, que baixa del Mas de Garcia i és la més important de totes; la sèquia de l’Hort d’Espinaguer, que té l’assut al Sulfur; la sèquia del Pla d’en Pau, que neix al toll de l’Escala, i la sèquia del Pagano, la qual rega una part de Caseres, però també de Batea i Calaceit. Tots els barrancs i les valls que solquen el terme són tributaris del riu d’Algars, així, la vall dels Plans, la vall de les Torres, el barranc de la Cova, el de la Vall de Gandesa i el de la Vall de Mudèfer.
Les terres del terme són dins el domini potencial de la vegetació mediterrània caracteritzada pel carrascar (Quercetum rotundifoliae), a excepció del sector nord-occidental on hi hauria una vegetació dominada per una màquia de garric i arçot. Les terres forestals ocupen aproximadament un 40% de la superfície total del terme i són molt riques en fauna; hom hi troba senglars, conills, llebres, perdius i tudons. D’altra banda, al riu d’Algars hi ha barbs, crancs de riu i anguiles. La Ribera de l’Algars és un espai classificat d’interès natural.
El terme de Caseres comprèn, a més de la vila i cap de municipi d’aquest nom, l’antic lloc d’Almudèfer o Mudèfer. Entre les partides destaquen la dels Plans, el Mas de Fra Martines, les Borrasones, el Mas Cremat, la Vall d’en Batle, els Carrascals, la Vall de Batees, la Vall de la Figuera i el Mas de Potacari, Decotures, Jaumets, Milets, els Barrancs de les Coves i la Vall d’en Bru. La carretera N-420 de Calaceit a Gandesa passa per Caseres, a tramuntana del cap de municipi. Un camí uneix la vila amb el poble de Bot.
El nom de Caseres, segons el Diccionari Alcover-Moll, prové del plural de casera, que significa “cau, amagatall, enfony, on viu habitualment una persona o un animal”.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (caserols) es remunten al fogatjament del 1358, en què es registraren a Caseres 26 focs. Aquests descendiren a 8 el 1378. El 1553 hi havia 37 focs i el 1718, 88 h. El 1830 el total de la població era de 395 h, que gairebé s’havien duplicat en el cens del 1860, que registrà 608 h. Durant la segona meitat del segle XIX, la població patí un cert estancament demogràfic que es reflectí en el cens del 1900, amb 610 h. Tot i amb això, el 1920 s’assolí el màxim demogràfic, 752 h. Com a molts dels altres nuclis de la comarca, Caseres inicià una davallada demogràfica durant els anys de la postguerra coincidint amb una etapa d’escassetat econòmica. El 1940 la població registrada fou de 517 h i vint anys després, de 454. El padró del 1975 donà 325 h i marcà l’inici d’una tendència a l’estabilització de la població. El 1981 es registraren un total de 338 h, que augmentaren fins a 343 l’any 1991, per tornar a davallar l’any 2001, amb 326 h, i el 2005, amb 318 h.
L’economia del terme és pràcticament agrària i els conreus no han variat gaire des de principis de segle XX, aleshores, però, l’olivera predominava sobre la vinya i els ametllers tenien una importància molt inferior. Vers la meitat del segle XIX es produïa, a més, blat i seda, s’importava arròs, bacallà i sucre i s’exportava oli i l’excedent d’altres productes agrícoles. Modernament, l’agricultura es caracteritza per grans extensions de secà, sobretot de vinya, oliveres i ametllers. A més, es conreen cereals (principalment civada) i arbres fruiters (presseguers i cirerers). En l’economia municipal té també un pes important la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre, que comercialitza gran part de l’oli i el vi, amb Denominació d’Origen Terra Alta.
El fet que el riu d’Algars discorregués al costat de la vila, ha fet que l’abundància d’aigua permetés fomentar l’activitat ramadera. Aquesta es fonamenta en la cria de bestiar porcí, aviram i oví. A més, una altra activitat que s’ha desenvolupat amb força durant la darreria del segle XX ha estat la cuniculicultura.
La vila de Caseres
La vila de Caseres (324 m) és situada vora la riba dreta del riu d’Algars. El lloc de Caseres és documentat el 1153, en la delimitació del terme del castell de Miravet, quan es diu que aquest, que era concedit als templers, arribava fins a Caseres (Caselas) i Bot, que eren del terme d’Horta. Efectivament, se sap per documentació posterior que el lloc de Caseres estigué vinculat als templers per mitjà de la seva comanda d’Horta i que després, com aquesta, passà als hospitalers. Així, el lloc de Caseres apareix, el 1359, inclòs en la comanda hospitalera d’Horta de Sant Joan. La caseria agrupa la major part de la població del terme, vora l’església parroquial de Santa Magdalena, bastida amb pedra escairada. Sota la teulada corre una cornisa sostinguda per petites mènsules, i el portal, de mig punt, és construït amb dovelles, emmarcades per un guardapols. Bé que aquesta església ha sofert algunes reformes tardanes, la part ací descrita sembla que correspon a una obra de mitjan segle XVI i de tradició gòtica. En la batalla de l’Ebre, que es lliurà durant l’estiu del 1938, la vila de Caseres restà a tocar de la línia de màxima penetració de les forces republicanes.
La festa major d’estiu se celebra en honor de sant Gil el diumenge més pròxim al 20 d’agost i dura quatre dies; el dissabte més pròxim al 22 de juliol es fa la festa patronal en honor a santa Magdalena i, finalment, la festa major d’hivern té lloc el 17 de gener, en honor a sant Antoni.
Altres indrets del terme
L’antic lloc d’Almudèfer o Mudèfer, avui deshabitat, és situat vora el riu d’Algars, aigua amunt del cap de municipi. El nom d’Almudèfer prové de l’àrab al-muzaffar, que significa “el victoriós”. Sembla, per aquesta precisió, que el lloc hauria de ser d’origen sarraí. Al lloc es drecen les restes del castell d’Almudèfer i la seva església de Santa Anna, documentada el 1267 i que avui resta sense culte. La part més ben conservada del castell, dalt un puig, és una torre rectangular, obrada amb carreus. Hi resta, entre d’altres vestigis de construccions, una cisterna excavada a la roca. L’església de Santa Anna és al peu del castell; consta d’un absis poligonal gòtic del segle XIV, que al punt on hauria de començar la nau és tapiat, i s’hi adossa una construcció més baixa, posterior i feta amb obra més irregular, on s’obre una arcada apuntada. Durant molt de temps, el pagès que l’habitava conservà una imatge gòtica de Santa Magdalena. L’any 1280 el comanador templer de Miravet concedí el mas de Mudéfera a dos veïns d’Horta perquè el poblessin. El 1359 el lloc continuava vinculat a la comanda de Miravet, ara dels hospitalers, i tenia 8 focs. L’any 1643, durant la guerra dels Segadors, fou saquejada per les tropes del comte duc d’Olivares, dirigit pel marquès de Los Vélez. Madoz, a mitjan segle XIX, diu que el castell havia sofert antigament un incendi. Aleshores el lloc encara era habitat.
Dins el terme, al NW de la vila de Caseres, hi ha un antic poblat ibèric al puig de les Gesseres, que fou excavat per Pere Bosch i Gimpera.
Destaquen entre altres alguns masos antics com són el Mas de Carbó i el d’Eufrasi.