Enric Castella i Bertran

(Amer, Selva, 20 de març de 1924 — Madrid, 16 de gener de 2013)

Veterinari.

Llicenciat per la Universitat de Saragossa (1946), es traslladà a Madrid, on fou professor de farmacologia, terapèutica i veterinària legal a la Universitat Complutense (1947-88). Inspector veterinari de l’Ajuntament de Madrid (1952), després d’ampliar estudis als Estats Units el 1958 guanyà per oposició la direcció de la secció de contrastació d’aliments d’origen animal i de pinsos composts. Membre de les comissions d’agricultura i ramaderia dels Planes de Desarrollo, el 1986 fou nomenat membre del comitè científic d’alimentació animal de la Comunitat Econòmica Europea i el 1992 membre de la Comisión Nacional de Evaluación de Productos Veterinarios. Designat president (1999) del Comité Nacional de Evaluación de Medicamentos, fou vicepresident del Colegio de Veterinarios de Madrid i cap de la secció tècnica (1962-71) i conseller del Consejo General de Colegios Veterinarios (1953-57). Cofundador president de la Sociedad Ibérica de Nutrición Animal (1988), rebé nombroses distincions d’organismes oficials, entre d’altres el títol de comanador de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1973) i de l’orde de Cisneros (1973), les medalles de l’Ateneo de Madrid (2003) i del Consejo General de Colegios Veterinarios de España (2003), i el títol de comanador de l’orde civil de Sanitat (2002) i de l’orde del Mèrit Civil (2003). Treballà principalment en els camps de l’enzimologia, la farmacologia bàsica i experimental, la toxicologia, l’alimentació animal i la bromatologia.