Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers (1890) i Lió (1895-1905), diputat per Taru (1881-89) i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques. És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia. Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie (1885), Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle (1897) i Les grands éducateurs (1904).