La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas (1865) i Outonais (1892). L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès.