OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Confederació Sudista

ciències polítiques polít
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.

La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns. El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud (1860); s’hi uniren (1861) Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas; llurs representants, reunits a Montgomery (Alabama), que en fou elegida la capital, constituïren (4 de febrer) la Confederació, elegiren un president, Jefferson Davis, i redactaren una constitució provisional. En esclatar (abril del 1861) la guerra de Secessió , s’adheriren a la Confederació els estats de Carolina del Nord, Arkansas, Tennessee i Virgínia (llevat d’un sector que se'n separà i formà el nou estat de Virgínia Occidental, fidel a la Unió). La capital fou traslladada a Richmond (Virgínia). A aquests onze estats s’afegiren els “governs en l’exili” de dos estats més que havien romàs a la Unió, Kentucky i Missouri, raó per la qual la bandera blava de la Confederació tenia tretze estrelles. La Confederació fou suprimida després de la derrota final de les seves forces (1865), i els seus estats foren reincorporats a la Unió.

Col·laboració: 
RoA

Llegir més...