Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.

El primer congrés (Barcelona, juny del 1913), que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas. El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats (tifoide; complicacions sèptiques dels traumatismes). Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos. El segon (Barcelona, juny del 1917) fou presidit per Joan Freixas i Freixas. Hi foren tractades quatre ponències (règim alimentari, càncer, endocrinologia i anestèsies locals) i hom celebrà una exposició bibliogràfica, inventariada en una Bibliografia Medical de Catalunya . El tercer congrés (Tarragona, juny del 1919), fou presidit per Josep M. Roca i Heras. D’aquest congrés sorgí el Sindicat de Metges de Catalunya . El quart congrés (Girona, juny del 1921), fou presidit per Josep Pascual i Prats; hom hi estudià dues ponències. El cinquè congrés (Lleida, juny del 1923), presidit per Josep Tarruella, s’ocupà de la litiasi biliar i de les hemorràgies cerebrals. El 1930 foren represos els congressos amb el de Barcelona (sisè congrés, juny del 1930), presidit per August Pi i Sunyer. El setè (Palma, juny-juliol del 1932) fou presidit per Joaquim Trias. El vuitè congrés (Barcelona, juny-juliol del 1934), presidit per H. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari de la naixença d’Antoni Gimbernat. El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny del 1936), presidit per Joan Puig i Sureda. Hom acordà de celebrar el desè congrés a València, presidit per Manuel Corachan, però la guerra civil de 1936-39 ho impedí. A partir del vuitè foren anomenats Congressos de Metges i Biòlegs. El desè no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina. L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte; el dotzè tingué lloc al País Valencià, a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer. Els darrers congressos que s’han celebrat han estat el d’Andorra la Vella (1988), Palma (1992) i Lleida (1996). L’any 2000 se celebrà, a Barcelona, el 16è congrés. Les actuals entitats convocants dels Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana són l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana de Biologia, l’Acció Cultural del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.