Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix. Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix. Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano”. Durant uns quants anys, sortí en quatre edicions quotidianes: una per a la ciutat de València i tres per a l’exterior. Pel maig del 1918 passà a les mans del partit Unió Valencianista, probablement sota el patrocini de Francesc Cambó, i es convertí en portaveu del corrent regionalista valencià, amb campanyes a favor de l’autonomia, en polèmica, sobretot, amb els republicans blasquistes i el seu òrgan “El Pueblo”. Entre els col·laboradors d’aquesta etapa figuren Salvador Ferrandis i Luna, Ignasi Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodríguez, Lluís Cebrià i Ibor, Vicent Tomàs i Martí, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, Adolf Pizcueta, Maximilià Thous, etc. L’entusiasme amb què el periòdic saludà el cop d’estat de Primo de Rivera, el 1923, hi provocà una profunda escissió: se'n separaren els de significació liberal i nacionalista (Tomàs i Martí, Pizcueta i d’altres), i el diari, inspirat per Martínez-Sabater i Ferrandis i Luna, defensà la política de la Dictadura; tanmateix, perdé la difusió popular i augmentà el nombre de planes. El 1930 prengué una altra direcció ideològica; en proclamar-se la Segona República se subtitulà “Diario republicano de la noche” (en l’època de Peris i Mencheta usà el d’"Eco imparcial de la opinión y de la prensa”, i després del 1918, “Defensa de intereses regionales”). A partir del juliol del 1936, romangué sota el control de la UGT. Plegà de sortir pel març de 1939.