Fou el deixeble predilecte d’Eugène Ysaÿe, el qual permeté que toqués al quartet que duia el seu nom (Quartet Ysaÿe) entre el 1888 i el 1894. Posteriorment (1894-96) ocupà el lloc de primer violí de la Societat Nacional de París. El 1895 es traslladà a Barcelona amb el seu propi quartet, fundat l’any anterior. S’establí el 1896 contractat per la Societat Catalana de Concerts, amb la qual executà a Barcelona el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga A. de Greef. El 1896 també actuà a Mallorca amb la col·laboració d’Enric Granados. L’any 1897 fundà i dirigí, fins al 1905, la Societat Filharmònica de Barcelona, formada en part amb músics procedents de la Societat Catalana de Concerts, en la qual exercí com a violí solista de l’orquestra i fou professor de l’escola de música. Amb Pau Casals fundà diverses formacions de cambra, que sovint comptaren amb la col·laboració d’Enric Granados, amb gran acceptació per part de públic i crítica i que meresqueren els elogis de Joan Maragall i d’altres personalitats de l’època.
El 1910 tornà a Bèlgica, on fou professor dels conservatoris de Lieja (1910-19) i Brussel·les (1919-44). Estrenà obres que li foren dedicades, com el Quartet d’Ernest Chausson o la Sonata per a violí sol núm. 6 del mateix Ysaÿe. És autor d’obres de cambra, d’una col·lecció d’estudis de violí i de dues obres per a l’ensenyament del violí.