Professor de física a la Universitat de Rennes i a la Sorbona. Fonamentant els seus treballs en la teoria de Debye i Hückel sobre els electròlits, aconseguí d’explicar la variació de la viscositat de les solucions electrolítiques en funció de llur concentració. També investigà la polarització rotatòria i la teoria general de les forces electromotrius. El 1951 fou elegit membre de l’Académie des Sciences.