Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França. En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres (1650-52) a causa del poema Gondibert. Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards (1629). En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració: The Wits (1633), The Temple of Love (1634), Unfortunate Lovers (1634) i Love and Honour (1646). La peça The Siege of Rhodes (1656) el convertí en el creador de l’òpera anglesa, gènere que conreà novament a The Cruelty of Spaniards in Peru (1658) i The History of Sir Francis Drake (1659). Succeí Ben Jonson com a poeta llorejat. Recollí els seus versos de miscel·lànies en el llibre Madagascar.