Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791. Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M. l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional. El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública. Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.