Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja, estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid (1945). Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes. Col·laborà a ABC i La Vanguardia.
Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà. El seu assaig El español y los siete pecados capitales (1966) esdevingué un best-seller, que fins i tot tingué una versió cinematogràfica a càrrec de José María Forqué. Publicà també, entre altres títols Teresa Cabarrús, 1943; La historia en la poesía española, 1946; La historia de España en sus documentos, 1954-65; Un corresponsal en la guerra de Troya, 1975; Viajes por Europa Roja, 1981 i les memòries Todos perdimos. Recuerdos de la guerra incivil (1999). L’any 1993 guanyà el premi periodístic José María Pemán per l’article La ocupación extranjera, publicat el 6 d’octubre de 1992 al diari ABC.