Domus Aurea

Sala octagonal de la Domus Aurea

Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)

Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).

Prengué el nom (‘casa daurada’) dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat. Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí. A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador.

A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions: els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt. Elements de la Domus Aurea foren redescoberts al Renaixement i alguns artistes, com ara Rafael i Ghirlandaio, s’inspiraren en els motius decoratius, però l’excavació i la identificació no començaren fins a temps moderns. Avui hom en coneix un bastiment de 300 m de llargària centrat per un vestíbul en forma de trapezi, amb un peristil en un costat i cambres privades de planta octagonal a l’altre. El palau ha estat sotmès a successius plans de conservació i restauració, en un dels quals, l’any 2019, fou descoberta una nova sala, anomenada sala de l’esfinx, amb una volta decorada amb frescos d’animals i éssers mitològics.