bisbat d’Eivissa

Demarcació de l’Església catòlica, amb seu a la ciutat d’Eivissa, que comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851. Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic. El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca. L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a seu vacant, i el seminari continuà. El 1927 hom restablí la seu, amb caràcter d’administració apostòlica, i el 1950 fou restaurat el bisbat titular d’Eivissa: Antoni Cardona, que tant hi influí, passà tot seguit d’administrador apostòlic a bisbe d’Eivissa. El 1960 en fou nomenat bisbe Francesc Planas i Muntaner, nascut a Palma (Mallorca), el qual el 1976 renuncià a la seu i fou substituït per Josep Gea i Escolano, natural del Real de Gandia (la Safor) i bisbe auxiliar de València. El 1987 aquest fou traslladat al bisbat de Mondoñedo-Ferrol, i el 1988 Manuel Ureña i Pastor, natural d’Albaida (la Vall d’Albaida) fou nomenat bisbe d’Eivissa. Traslladat aquest, el 1991, a la nova diòcesi d’Alcalá de Henares, el 1992 fou designat per a la seu eivissenca Xavier Salinas i Viñals, natural de València. El 1998 prengué possessió de la diòcesi Agustín Cortés Soriano (València 1947), que succeí en el càrrec a Xavier Salinas i Viñals, traslladat a la seu de Tortosa. El Vaticà aprovà el 2005 el nomenament del religiós valencià Vicent Juan Segura com a nou bisbe d’Eivissa. Agustí Cortés es féu càrrec de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

Episcopologi d'Eivissa

Manuel Abad y Lasierra 1783-1787 Estadella (Aragó)
Eustaquio de Azara y de Perera 1788-1794 Barbuñales (Aragó)
Climent Llocer 1795-1804 Ribes de Freser (Ripollès)
Blas Jacobo Beltrán 1805-1815 Luesma (Aragó)
Felipe González Abarca 1816-1828 Avilés (Astúries)
Basilio Antonio Carrasco Hernando 1831-1852 Durón (Castella)
Salvi Huix i Miralpeix 1927-1935 Santa Margarida de Vallors (Selva)
Antoni Cardona i Riera 1935-1960 Eivissa
Francesc Planas i Muntaner 1960-1976 Palma
Josep Gea i Escolano 1976-1988 el Real de Gandia (Safor)
Manuel Ureña Pastor 1988-1992 València
Xavier Salinas Viñals 1992-1998 València
Agustí Cortés i Soriano 1998-2005 València
Vicent Juan i Segura 2005- València