Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk (orgue) i Willy Burkhard (composició) i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes (1970-92). Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda (John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc.). Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat. Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ (1978-79) o Sept heures d’activités continues autour des miniordinateurs (1978).