Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya (1816-18) i sotsdelegat de loteria a Barcelona (1819-20). Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins; el pretendent Carles el nomenà ministre universal (1836), però en fou exonerat el mateix any; després del conveni de Bergara (1839), s’exilià a França. És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica.