Centre d’una àrea minera (Iglesiente) de plom i zinc (el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones), i seu episcopal.
L’infant Alfons (futur Alfons III de Catalunya-Aragó) la conquerí als pisans el 1324. Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra. A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove (1409). Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes. Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III.
La llengua catalana s’hi mantingué fins al s. XVIII, substituïda gradualment pel castellà i pel sard; el seu nom actual és encara el castellà Iglesias.