Eslida

Municipi de la Plana Baixa, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà, al sector mitjà de la vall d’Artana, drenada per la rambla d’Artana o riu d’Eslida ; el coll d’Eslida (688 m alt.), al sud, comunica la vall amb la conca del Palància.

El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà (garrofers, vinya, olivera), es troba en completa regressió. Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera (15%). L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16%; el regadiu, poc més de 50 ha. Les terres són treballades en règim de conreu directe. Darrerament hi ha una certa activitat industrial (fusta). Centre d’estiueig. La vila (839 h agl [2006], esliders ; 370 m alt.) es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida . L’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs (170 focs el 1609), de la fillola de la Vall d’Uixó; la carta de poblament fou atorgada per Jaume I el 1242. El 1255 fou donada a Teresa Gil de Vidaure i posteriorment pertangué als Medinaceli. Participà en la rebel·lió dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).