S’inicià al Reus Deportiu amb el seu pare, que el 1963 el portà al Club Natació Sabadell. El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1.500 m lliure i tot seguit millorà el rècord d’Espanya absolut d’aquesta distància. Considerat el nedador més complet en la història de la natació catalana i estatal, entre el 1968 i el 1976 aconseguí divuit Campionats de Catalunya i vint-i-dos d’Espanya en proves individuals absolutes tan diverses com: 100, 200, 400 i 1.500 m lliure; 100 i 200 m papallona; 100 i 200 m esquena, i 200 i 400 m estils. A més, establí trenta-dos rècords estatals: en 100 m lliure (dos cops), en 200 m lliure (dos cops), en 400 m lliure (tres cops), en 800 m lliure (quatre cops), en 1. 500 m lliure (cinc cops), en 100 m esquena (sis cops), en 200 m esquena (sis cops), en 200 m estils individual (dos cops) i en 400 m estils individual (dos cops). En l’àmbit internacional, conquerí dues medalles d’argent i dues de bronze als Campionats d’Europa de Barcelona (1970) i tres medalles d’or als Jocs Mediterranis (1975), i en la seva estada a Indiana (Estats Units), aconseguí el preuat títol de campió absolut universitari de les 100 iardes esquena. Disputà els Jocs Olímpics de Mèxic (1968), on nedà la final dels 200 m esquena, i Mont-real (1976), després dels quals es retirà. Diferències amb la Federació Espanyola de Natació, l’apartaren de l’equip estatal un parell de temporades, incloent els Jocs Olímpics de Munic (1972).
Entre els premis honorífics que rebé hi ha la medalla extraordinària al mèrit esportiu (1967, 1970), la medalla d’or de serveis distingits (1968) i la placa d’honor (1974), totes concedides per la mateixa federació. També obtingué els premis Joaquim Blume (1970), el de millor esportista espanyol de l’any (1968, 1970, 1971) i el de l’Associació Espanyola de Periodistes Esportius.