El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina: el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o el petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art que viu al marge de la política. La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907); els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.