i Xavier Fàbregas i Surroca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Xavier Fàbregas i Surroca

Historiografia    Literatura    Teatre
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
història hist, teatre teat i literatura lit
Crític de teatre, historiador i assagista.
Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1931 — Palerm, Sicília, 1985

Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals (Partits pel mig, 1957; Aquesta terra, 1965). Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges: Balades del clam i de la fam (1967), A l’Àfrica, minyons! (1972) i Francesos, liberals i trabucaires (1972), obres elaborades a base de texts vuitcentistes. Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal (1966), Teatre català d’agitació política (1969), Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971), Aproximació a la història del teatre català modern (1972), Introducció al llenguatge teatral (1973), Les formes de diversió en la societat catalana romàntica (1975), El teatre o la vida (1976), Història del teatre català (1978), els capítols corresponents al teatre de La Renaixença en l’obra Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas (volum VII, 1986), etc. Exercí també la docència: fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del departament d’investigació (1970-85). El 1980 fou nomenat cap del servei de cinematografia i teatre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que dimití poc després. El seu afany d’aprofundir el fenomen de l’espectacle el portà a interessar-se per manifestacions parateatrals com les festes populars i la mitologia del seu país: Cavallers, dracs i dimonis (1976), Tradicions, mites i creences dels catalans (1979) i El llibre de les bèsties (Premi Crítica Serra d’Or, 1984). En el camp de l’antropologia i la semiologia de l’espectacle publicà: Iconologia de l’espectacle (1979), El fons ritual de la vida quotidiana (1982) i De la cuina al menjador (1982). Exercí la crítica teatral a diverses revistes: Serra d’Or, Destino, Primer Acto, El Público, etc., però sobretot col·laborà a la crítica periòdica: El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Avui, La Vanguardia, etc. Gran viatger i observador, escriví les seves reflexions sobre terres properes o més llunyanes en els seus llibres Entre Catalunya i Aragó (1971) i Europa, Europa! (1982). També féu una incursió a la narrativa a través del seu llibre de contes infantils Infants, quissos i mixetes (1976) i la seva novel·la L’encalç (1982).

Col·laboració: 
MaBaS

Llegir més...