S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes col·laboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa; més tard fou director d’El Pla de Bages i de Política. Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà. Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) a Tarragona. Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura (1931-33). Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial i també president de la comissió de pressupostos del Parlament. En esclatar la guerra civil, actuà al front d’Aragó i, durant el conflicte, fou delegat del govern a la Caixa d’Estalvis de la Generalitat de Catalunya, entitat que exercia les funcions de banc del govern autònom.
S’exilià a Mèxic (1942), on es dedicà al sector farmacèutic i fou president de la secció de metalls de la Cambra Nacional de la Indústria de Transformació. Membre actiu de l’Orfeó Català de Mèxic, hi reorganitzà la biblioteca, fou president de la coral i vicepresident de l’Institut Català de Cultura. Ultra dur a terme tasques culturals, com la fundació de les Monografies Bages d’història, des del 1954 exercí la presidència del Parlament de Catalunya a l’exili. Ajudà en la producció en la segona etapa de La Nostra Revista i col·laborà també en les revistes Pont Blau, La Humanitat i Xaloc.