Es doctorà en teologia a Roma. El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Col·legi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions. Fou rector del Col·legi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València (1787). Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio (1791-93). És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano (1769) i de Memoria sobre el cultivo de la caña dulce (1793), entre altres.