Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove. Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebel·lia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució. En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord. Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia (1947) i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada.
Instal·lat el 1951 a San Francisco, l’any 1953 hi fundà la llibreria City Lights, que dos anys després es convertí també en editorial. L’establiment, de clara vocació dissident, esdevingué aviat un punt de trobada dels joves escriptors del que s’anomenaria la generació beat, i tindria una importància decisiva en la difusió de la seva obra i de tot el seu moviment. Ferlinghetti en publicà el poema manifest d’Allen Ginsberg, Howl (1956), que comportà la detenció i el processament per càrrecs d’indecència de l’autor i de l’editor, finalment absolts.
Influït per Prévert, Apollinaire i Cummings, ell mateix publicà reculls de poemes, entre els quals hi ha Pictures of a Gone World (1955), A Coney Island of the Mind (1958), un dels llibres de poemes més llegits als Estats Units, Open Eye, Open Heart (1973), Northwest Ecolog (1978), Landscape of Living and Dying (1979), These Are My Rivers: New & Selected Poems, 1955-1993 (1993), A Far Rockaway of the Heart (1997), How to Paint Sunlight (2001), Americus Book I (2004), Poetry as Insurgent Art (2007), Time of Useful Consciousness (2012) i Blasts Cries Laughter (2014). Publicà també les novel·les Her (1960) i Love in the Days of Rage (2001) i traduí Prévert i Pasolini. Membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (2003), conreà també la pintura. Obtingué, entre altres guardons, el San Francisco’s Poet Laureate (1998), la Medalla Robert Frost (2003), el premi de la National Book Foundation (2005) i el títol de comanador de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2007).