i Gonzalo Fernández de Heredia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Gonzalo Fernández de Heredia

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Móra de Rubiols, Aragó, aprox. 1450 — Valls, Alt Camp, 1511

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi. Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma. Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València (1492), al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca. Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’himnes, per a l’Església tarragonina. Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503. Des del 1500 residí habitualment al monestir d’Escornalbou.

Col·laboració: 
EDG

Llegir més...