Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d’Universitats i Investigació i més tard director general de Política Científica del govern espanyol. En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994. El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual fou un dels fundadors i ideòlegs, càrrec que ocupà fins el 2005, que fou substituït per Imma Tubella.
Professionalment, s’especialitzà en el camp de l’automàtica i de la informàtica, on desenvolupà sistemes de regulació del trànsit. President de la Caixa de Tarragona i vicepresident de la Fundació Catalana per a la Recerca, fou membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i vicepresident de la CIRIT (1980-89).
Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Posseïdor d’una de les col·leccions de poesia catalana més importants, el 1996 cedí més de 6.000 volums a la biblioteca que porta el seu nom de la Universitat Politècnica. També tingué una important col·lecció que inclou obres d’història i cròniques de Catalunya. El gener del 2023 cedí tot el seu arxiu a la Universitat Oberta de Catalunya.
El 1996 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2005 li fou atorgat el Premi Nacional de Telecomunicacions. L’any 2021, la UOC i la UPC instauraren el premi Rector Gabriel Ferraté.