Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació. Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris. A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1:200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord (llevat del sector més occidental de l’Alta Cerdanya) i que, publicat el 1897, representa el primer assaig de cartografia de la vegetació a una escala mitjana que afecta els Països Catalans. Al congrés internacional de Botànica de Brussel·les (1910) reeixí, amb la col·laboració del botànic suís Karl Schrötter, a obtenir un consens per a unificar la nomenclatura geobotànica.