Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina. De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes. Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV, que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut. Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque, el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les seves relacions amb els patriarques i algunes qüestions referents al purgatori. A Ferrara, el 5 de juliol de 1439 fou promulgada i signada pels presents —el patriarca Josep II havia mort de sobte— la butlla d’unió Laetentur coeli, i després els decrets d’unió amb altres esglésies de l’Orient: armenis (novembre del 1439), coptes (febrer del 1444), sirians (abril del 1444) i maronites de Xipre (agost del 1445). A les moltes dificultats per a fer acceptar el concili s’afegí la caiguda de Constantinoble (1453), que donà la força al partit antiunionista, el qual refusà sinodalment el concili (1484).
Artur Mas i Gavarró
Dissetè concili ecumènic, començat el 1431 a Basilea, traslladat a Ferrara el 1437, a Florència el 1439 i a Roma el 1443, on acabà (1446).