N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon. Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs; una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges. La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona. L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse. La ramaderia de bovins dona lloc a l’elaboració de formatge gruyère. Hi ha explotació forestal. Els principals nuclis de població i econòmics són Besançon, Vesoul, Lons-le-Saunier, Montbéliard i Dole.
La història
El Franc Comtat fou habitat a l’època gal·la pels sèquans, raó per la qual els romans l’anomenaren Maxima Sequanorum. Integrat en el regne dels burgundis i, després, en el dels carolingis i en el de Borgonya, esdevingué feu de l’Imperi el 1034. Es constituí en comtat el 951, amb capital a Besançon, i prengué la denominació de comtat palatí de Borgonya (Borgonya Palatina o Franc Comtat de Borgonya) des del 1169. Passà per herència a l’emperador Frederic I Barba-roja (1156), que el cedí al seu fill Otó I (1169), i després als comtes d’Andechs-Meran (1208) i de Chalon (1248). Reunit a la corona francesa per un enllaç matrimonial (1315), el 1322 passà als de Borgonya, i, bé que el 1361 fou llegat a Margarida III de Flandes, el casament d’aquesta amb el duc Felip II de Borgonya (1369), reconstituí la unitat entre Borgonya i el Franc Comtat. A la mort de Carles I el Temerari (1477), reunit el ducat de Borgonya a França, el comtat passà als Habsburg com a part de l’herència de Maria de Borgonya, filla de Carles I i muller de l’emperador Maximilià I. El 1548 passà a formar part del patrimoni dels Àustria hispànics. Tots aquests canvis es produïren sense cap alteració dels límits del comtat, que es mantingué sempre format per les quatre batllies de Besançon, Dole, Amont i Aval. Lluís XIV el reclamà com a part integrant de la corona francesa, en virtut del dot de la seva muller Maria Teresa d’Àustria; l’ocupà el 1668, però l’hagué de tornar pel tractat d’Aquisgrà (1668). El 1674 es produí la conquesta definitiva, ratificada més tard a la pau de Nimega (1678). Dividit des del 1790 en els departaments d’Alt Saona, Doubs i Jura, el 1986, juntament amb el Territori de Belfort, formaren la regió administrativa del Franc Comtat, vigent fins al gener del 2016, que arran de la reforma territorial del 2014 es fusionà amb la Borgonya en la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.