Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina. Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat (1544), on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae (Lovaina 1554), influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics. Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (Basilea 1556), en el qual, erasmista convençut, defensava la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, àdhuc dialectals, dels llibres de la Bíblia, contra la posició tradicional de l’Església Catòlica. L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici, i el salvà d’un probable juí la protecció de Carles V, que el féu preceptor del seu fill, el futur Felip II. El deixeble, ja rei, el protegí també i li concedí els càrrecs d’historiador i cronista. Furió escriví una obra de teoria política, avançada, Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes.