Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic. Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París. El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca. D’entre els seus principals muntatges cal esmentar: Ubu, roi, de Jarry; poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes (1968) i El arquitecto y el emperador de Asiria (1971); de Genet, Le balcon (São Paulo, 1969); cal remarcar la seva col·laboració amb la companyia de Núria Espert, per a la qual dirigí Las Criadas, de Genet (1969), Yerma, de García Lorca (1971) i Divinas Palabras, de Valle-Inclán.