Fill de Sanç I i de Toda. Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes. Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III (934 i 937) obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge; això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas (939). Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV (que tenia l’ajut del comte castellà) per la corona lleonesa. Aconseguiren l’ajuda cordovesa (958), gràcies a la qual el 960 Sanç fou entronitzat a Lleó i Ferran González fou capturat per Garcia III, bé que fou alliberat després i s’alià de nou amb Navarra. Des del 962 Garcia III entrà en una coalició contra el califa al-Ḥakam II, i fou víctima de successives escomeses musulmanes.