i Ramon Garriga i Boixader | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Ramon Garriga i Boixader

Literatura catalana    Cristianisme
poètica poètica i història eclesiàstica hist ecl
Poeta i eclesiàstic.
Vic, Osona, 21 de novembre de 1876 — Samalús, Vallès Oriental, 22 de març de 1968

Sacerdot (1901), fou vicari del seu germà Àngel (Vic 1866 – Lleida 1949), rector de Cerdanyola del Vallès i escriptor. Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’Ermità de Samalús. El 1926 esdevingué mestre en gai saber. Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911), el drama La glòria   (1925) i Cronos o la moneda d’or, estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament. La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular.

Data de revisió: 
2019-09-19
Llegir més...