i Golmés | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Golmés

Municipi
Pla d’Urgell
Golmés
© Fototeca.cat
Municipi del Pla d’Urgell, situat al centre de la plana homònima.
Població: 
1.693 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme. Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Vila-sana (NW), Castellnou de Seana (NE), Vilanova de Bellpuig (SE), Miralcamp (SW), Mollerussa i el Palau d’Anglesola (W).

Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la Ciutat Jardí (a vegades identificada amb el nom de Codís) i Merlet, i el polígon Colomer Quadra.

La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent; la línia de RENFE que fa el mateix recorregut, amb baixador al terme, segueix aquesta via paral·lelament pel N. Hi passa també l’autovia de Lleida a Cervera, al límit d’aquest municipi amb el de Vila-sana i Castellnou de Seana; l’enllaç amb el cap municipal és de 0,5 km. Un camí comunica el poble amb Vilanova de Bellpuig.

El topònim apareix per primera vegada al segle XI i sembla d’origen germànic (segons Alcover-Moll prové del nom propi Walahamar , del qual hi ha la variant Walameris ).

La població i l'economia

Pel que fa a la població ( golmesencs ), vers el 1378 Golmés tenia 24 focs i 32 el 1553. A l’inici del segle XVIII la població era només de 80 h, si bé al llarg del segle augmentà considerablement (251 h el 1787). Les terres de regadiu del canal d’Urgell afavoriren que aquest increment es mantingués durant el segle XIX (415 h el 1830, 908 h el 1857, 972 h el 1860 i 1 053 h el 1887) i que s’arribés al segle XX amb 1 155 h. A partir del 1920 (1453 h), i fins el 1981 la tendència general, malgrat alguna vacil·lació, fou regressiva: just abans de la guerra civil de 1936-39 hi havia 1 332 h, 1 377 h el 1940, 1 395 h el 1950, 1 267 h el 1960, 1 251 h el 1970 i 1 238 h el 1975. A partir d’aquest moment les dades de població indicaren una tendència a l’augment: 1 274 h el 1981, 1 280 h el 1991, 1 311 h el 1999 i 1 508 h el 2005, xifra que representa la més alta de tots els temps.

Quant a l’economia, destaca el canal d’Urgell (Séquia Tercera) que rega el terme, i tota la terra dedicada al conreu, que és de regadiu. Predominen els cereals (blat de moro i blat), els farratges (alfals) i els fruiters (pomeres i pereres). Les partides del terme són les del Merlet, la del Codís, les del Vedat i l’Horta, les de Vilaguàrdia, la Figuera i el Pla. La ramaderia complementa l’agricultura. Destaca la cria de l’aviram, el bestiar porcí i el boví.

Tot i així, la principal font econòmica del municipi és, però, la indústria. Des del 1989 la situació ha variat força, ja que una bona part de sòl ha estat declarat terreny urbanitzable i industrial; l’anomenat polígon Golpark i el polígon Colomer Quadra en són un exemple. La indústria és força diversificada i sobretot destaquen els sectors de la construcció, de la fusta i de l’alimentació; d’aquest darrer cal esmentar diverses cambres frigorífiques i especialment la Granja Castelló (repartida entre Mollerussa i Golmés), que comercialitza la llet El Castillo.

Quant als serveis, sobresurt la presència d’una gran superfície comercial, i dins els establiments d’oci la discoteca Big-Ben, on fa cap molt de jovent del Pla d’Urgell i de les comarques veïnes.

El poble de Golmés

El poble de Golmés és a 275 m d’altitud, al sector centre del terme, entre la línia del ferrocarril al N i la carretera N-IIa al S.

El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Salvador, notable edifici bastit a l’indret de l’antiga fortificació àrab, de façana neoclàssica, campanar de torre quadrada amb cos superior vuitavat, interior de tres naus amb columnes amb capitells jònics, espaiós cimbori i ben decorat. Tenia una bonica creu de terme del segle XVII, que fou enderrocada i substituïda per una de moderna, i també un grandiós retaule barroc, que fou destruït el 1936 i que ha estat substituït per un de modern (obra de Jaume Perelló). Dins el nucli destaca també la casa Cal Felip, que és la més antiga del municipi.

Hi ha notícia d’una altra església medieval dedicada a Sant Miquel fora del nucli de la població, cap al N, vora Vila-sana.

A llevant del nucli antic hi hagué un primer eixample de carrers paral·lels, l’anomenat raval de les Colònies, completat modernament a mig-dia pel que va a la carretera. Hi ha una urbanització a la partida del Pla que prolonga el nucli urbà.

Aquesta població té dues festes majors, la petita, de Sant Salvador votat (per la Segona Pasqua), i la de Sant Salvador (6 d’agost). El darrer diumenge d’abril se celebra la festa de la Cassola que s’inicià el 1986 i actualment gaudeix d’una gran participació.

Altres indrets del terme

La urbanització de la Ciutat Jardí, formada per uns vint xalets, data de la dècada del 1970 i és situada a 1 km del nucli urbà, a la partida del Codís (a l’W del terme). Al final de la dècada del 1980, una intervenció municipal permeté que es tripliqués l’extensió de terreny urbanitzable al seu voltant. Situada al N del terme, en la partida que li dóna nom, hi ha la urbanització de Merlet que es troba a 1 km del cap municipal. Totes dues són habitades per gent de Golmés. Al SW del terme hi ha els Masos de la Figuera, un disseminat format per unes tres masies i per una sèrie d’habitatges escampats que es van anar edificant de manera descontrolada durant les dues darreres dècades del segle XX. L’esmentat polígon Golpark és al costat de la Ciutat Jardí, i el Colomer Quadra, al N del nucli urbà de Golmés, entre aquest i la via del ferrocarril.

La història

Les restes més antigues d’aquest municipi són uns sepulcres que es van trobar al principi de la dècada de 1980, a l’indret de la carretera que va a Vilanova de Bellpuig. El 1010 Golmés era una fortalesa sarraïna que obstaculitzava les campanyes de Ramon Borrell I contra Lleida. El castell fou conquerit el 1076, juntament amb els de Cervera, Tàrrega i Anglesola. En l’instrument de donació d’aquest darrer pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a favor de Berenguer Gombau i la seva muller (juny del 1079), es pot llegir “ et similiter donamus vobis ipsos Golmers ” i, efectivament, Golmés fou una senyoria de la casa d’Anglesola des d’aleshores i fou integrada a la diòcesi de Vic (a la fi del segle XVI passà a Solsona).

L’antic castell de Golmés o Gualmers (al lloc de l’església actual) fou una de les avançades al pla de Mascançà, juntament amb els de Barbens i Castellnou de Seana, repoblada per Berenguer Gombau d’Anglesola i repartida entre els comtes de Barcelona i d’Urgell. El llinatge cognomenat Golmés apareix a Lleida al segle XIII i també en la conquesta de València, i el 1220 un Bernat de Golmés rebé dels Anglesola el lloc de la Novella (Castellnou de Seana). El 1148 Pere de Santa Fe havia deixat als templers un alou que posseïa a Golmés, però la senyoria del lloc continuà sempre dels Anglesola i dels Cardona-Anglesola dins la baronia de Bellpuig.

Tanmateix, durant el regnat de Joan II pertangué al comte de Pallars, els béns del qual foren confiscats a causa de la seva actitud contra el rei durant la llarga guerra civil de la Generalitat de Catalunya contra el monarca: en un document del 1484, Ferran II (fill i hereu de Joan II) ordenava des de Còrdova al seu lloctinent, l’infant Enric d’Aragó, que confisqués al comte de Pallars els seus castells —entre d’altres propietats— de Ponts, Golmés i Maldà, els quals encomanà al seu fidel Rodrigo de Bobadilla. Golmés tornà a la senyoria dels Cardona, dins la baronia de Bellpuig, el 1491, i hi continuà fins a la fi de l’Antic Règim (el 1835 encara consta com a domini dels ducs de Sessa, senyors de Bellpuig), que hi tenien un gran molí d’oli.

Al segle XVI la població, com les veïnes de Miralcamp i Castellnou, afectada pels problemes del bandolerisme procedent del Pallars (en 1589-91 per l’actuació d’Arnau Escuder, el batlle d’Alòs), perdé habitants respecte al segle XIV. El segle XVIII representà un moment de recuperació. Francisco de Zamora, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña (1787) anota que a la sortida de Mollerussa “ llegamos a Golmés que está cerca, en un llano. El pueblo mediano. Su iglesia aunque nueva tiene mil improporciones ”. Zamora ataca sistemàticament l’estètica barroca. “ Se hacen algunas casas, y un buen plantío de olivos ”. La política agro-pecuària del corregidor baró de Maldà (segle XVIII), que promocionà l’extensió de nous conreus pel Segrià, també fou profitosa per a la població, que es beneficià posteriorment (segle XIX) dels regadius potenciats pel canal d’Urgell. Durant la darrera dècada del segle XX, i per influència del complex industrial de Mollerussa, el poble ultrapassà el nucli tradicional i s’eixamplà vers l’antiga carretera N-II.

Llegir més...