Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada. Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous.
Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població. Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters. La majoria dels veïns es dediquen a l’agricultura i la ramaderia, i gairebé la meitat de les explotacions agràries familiars que hi ha al poble conreen terres d’altres termes, principalment d’Agramunt i de Puigverd d’Agramunt. L’activitat industrial del poble és tota relacionada amb l’agricultura i la ramaderia, i consisteix en un important molí que prepara farina d’alfals granulada, i un assecador de blat de moro. A la Guàrdia hi ha un Centre Cultural (fundat el 1974) que porta a terme activitats relacionades amb el teatre, conferències, i festes populars. La festa major se celebra el segon cap de setmana de juny.
El nom de la Guàrdia de Déu es troba esmentat a la carta de població de la Fuliola del 1080, com a nom d’un terme que limitava amb la dita quadra. El 1359 els jurats dels termes de la Guàrdia, Boldú, la Fuliola i Montsuar tingueren algunes qüestions que hagué de solucionar el síndic de Poblet Berenguer de Sangosta. Formava municipi independent a mitjan s XIX.