Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona. El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i articles sobre València i sobre les festes de Moros i Cristians.