Conegut com a Pancho Cossío, s’inicià en la pintura a Santander (1911) i a Madrid (1914), i posteriorment residí a París (1923), fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra. Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos (marines, natures mortes, paisatges i retrats) —Amor (1926), Los peces (1927), Los guantes (1929), Retrato de mi madre (1942) i Dos mesas (1959)—, i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo (Madrid) i al Museo de Santander.