i Habsburg | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Habsburg

Possessions dels Habsburg
© Fototeca.cat
genealogia geneal
Llinatge feudal, possiblement originari d’Alsàcia, un dels més importants d’Europa, que detingué ininterrompudament el soli imperial des del 1452 fins al 1918.

El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare (Suïssa) pel comte Radbot (mort abans del 1045), net del comte Guntram el Ric (que vivia l’any 950), considerat el genearca dels Habsburg.

El comte Werner I d’Habsburg (mort el 1096) —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol. El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric (mort el 1199/1200), fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia (des del 1186). El comte Rodolf II d’Habsburg (mort el 1232), fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els seus fills: el comte Rodolf III d’Habsburg el Taciturn

Els Habsburg austríacs
(mort el 1249) —que formà la línia d’Habsburg-Laufenburg, extingida l’any 1408— i el comte Albert IV d’Habsburg el Savi (mort el 1239/40). El fill d’aquest, el comte Rodolf IV d’Habsburg (mort el 1291), esdevingué (1273) rei de Germània i de Romans Rodolf I de Germània i guanyà (1276) —en lluita contra el rei Premislau Otocar II de Bohèmia— els ducats d’Àustria (Rodolf I d’Àustria), Caríntia, Estíria i Carniola, que atorgà als seus fills —els quals feu prínceps de l’Imperi (1282)—, els ducs Albert I d’Àustria i Rodolf II d’Àustria (mort el 1290). Des d’aquell moment fou abandonada la denominació d’Habsburg i fou substituïda per la d’Àustria.

Els Habsburg hispànics
El domini dels béns hereditaris fou, des d’aleshores, adjudicat per indivís als membres mascles del llinatge. El 1283 Rodolf II renuncià la seva part a favor del germà del duc Albert (rei Albert I de Germània), el qual lliurà (1286) Caríntia al comte Meinard del Tirol i adquirí (1301) el marcgraviat de Burgòvia. El duc Rodolf II d’Àustria (mort el 1307), fill d’Albert I, esdevingué (1306) rei de Bohèmia (Rodolf I), i el seu germà, el duc Frederic I (Frederic IV d’Àustria, seguint la llista completa de sobirans d’Àustria), rei de Romans i de Germània (Frederic III de Germània). Els altres germans, els ducs Albert II d’Àustria (mort el 1358) i Otó I d’Àustria (mort el 1339), obtingueren el ducat de Caríntia de nou i el Tirol meridional (la totalitat d’aquest comtat no fou aconseguida fins el 1363). El duc Rodolf IV d’Àustria, fill d’Albert II, feu un pacte (1364) amb els seus germans més joves —després d’haver intentat un sistema de condomini—, que reconeixia el principi d’igualtat de drets, però que, de fet, assegurava la supremacia del cap del llinatge. A la seva mort, els seus germans Albert III d’Àustria (mort el 1395) i Leopold III d’Àustria (mort el 1386) signaren el tractat de partició de Neuburg (1379) pel qual Albert es quedà l’Alta Àustria i la Baixa Àustria i Leopold Estíria, Caríntia, Carniola i Tirol (i Trieste, que aconseguí el 1382). El duc Albert V d’Àustria fou elegit (1437) rei d’Hongria (Albert I) i de Bohèmia (Albert I) i el 1438 de Romans i de Germània (Albert II), i, amb la mort (1457) del seu fill, el duc Ladislau I d’Àustria, que fou (1440) rei d’Hongria (Ladislau VI d’Hongria) i de Bohèmia el 1453 (Ladislau I) i que des del 1453 adoptà el títol d’arxiduc d’Àustria, restà extingida l’anomenada línia Ernestina, o d’Àustria.

Els Habsburg germànics
La línia leopoldina, o d’Estíria, formada pel duc Leopold III, se subdividí en les branques d’Àustria Interior i del Tirol, i el 1440 el duc Frederic V d’Àustria —també arxiduc des del 1453— fou elegit rei de Germània i de Romans (Frederic IV de Germània), i el 1452, emperador romanogermànic (Frederic III). El 1496 morí, sense fills, el duc Segimon I d’Àustria, representant de la branca del Tirol (també arxiduc des del 1453), i la seva herència fou recollida pel de l’altra branca, l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, que fou elegit rei de Germània i de Romans i, el 1510, emperador romanogermànic (Maximilià I), i reagrupà tots els dominis patrimonials dels Habsburg, excepte els de Suïssa, perduts el 1315 i renunciats el 1474 (Suïssa).

Els Habsburg-Lorena
La història del llinatge des de l’emperador Maximilià I es confon amb la història de la península hispànica fins el 1700, on regnà la línia primogènita dels Habsburg hispànics (Catalunya, Espanya), la del Sacre Imperi Romanogermànic mateix, on regnà la línia dels Habsburg germànics (Àustria, Alemanya), i la de l’imperi austrohongarès, regit pels Habsburg-Lorena fins el 1918 (Àustria, Hongria), que es dividiren en dues línies: els Àustria-Este, que regnaren al ducat de Mòdena, i els Àustria-Toscana, que ho feren al gran ducat de Toscana.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...