i Insurrecció Reialista | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Insurrecció Reialista

història hist
Revolta que esclatà al Principat, la primavera del 1822, amb l’aparició simultània de partides en una gran part del país, com a reacció contra la constitució de Cadis, reimplantada després de l’alçament de Riego i contra les reformes que comportava.

Cal cercar les causes del suport popular que trobà aquesta revolta en la mala situació econòmica provocada per la migrada collita del 1821 i l’esperada del 1822, els errors de la política impositiva del govern liberal i la campanya contra les noves institucions portada a terme, sobretot, pel clericat, així com la possibilitat d’obtenir amb la soldada una manera de guanyar-se la vida. La revolta havia estat organitzada per la Junta Reialista establerta a Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt, el qual es posà en contacte amb els nuclis absolutistes de l’interior i amb alguns caps de partida (Tomàs Costa el Misses, mossèn Anton Coll, Malavila, Jep dels Estanys, Miralles, Romagosa, el Trapense, Romanillos); el ràpid èxit inicial s’explica pel suport popular, sobretot a la Catalunya interior i a la muntanya, i per la falta de tropes governamentals. Tot i fugir, normalment, davant els atacs d’aquestes, les partides senyorejaven les comarques interiors i n'ocuparen temporalment les poblacions principals; llurs èxits culminaren amb la conquesta de la Seu d’Urgell el 31 de juny i la instal·lació de la regència. Després, la campanya de Mina féu retrocedir ràpidament les partides cap a França, on foren reorganitzades per a servir d’avantguarda a la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Col·laboració: 
GaF

Llegir més...