Es casà (1189) amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester. El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya. El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema. Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França. Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà. Es revoltaren Anjou i Bretanya (1203), Normandia (1204) i Turena (1205). Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gal·lesos, els escocesos i els irlandesos. Els forts imposts i les guerres contínues el feren cada dia més impopular. La desfeta de Poitou (1214) i la dels seus aliats a Bouvins (1214) provocà la revolta dels barons, que ocuparen Londres (1215) i forçaren el rei a signar la Carta Magna (juny del 1215), considerada el document inicial del sistema parlamentari anglès. Les dificultats internes provocaren la guerra civil (1215-17). Quan morí, pujà al tron el seu fill Enric.