Joana d’Aragó

(Barcelona, 1344 — Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1384)

Comtessa d’Empúries.

Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra. Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça. Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella (1348), Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou (1351-60), Pere I de Castella (1361-67), Joan II de França (1363), el duc Lluís II de Borbó (1369), Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble (1368), i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I, comte d’Empúries (1373), i s’ocupà dels afers de la cort comtal i de l’administració d’alguns llocs i interessos que tenia al Rosselló. El seu sepulcre, amb la seva estàtua jacent, és, des del 1401, al monestir de Poblet.