De jove dirigí el periòdic liberal “La Lucha” de Girona. El 1907 fou nomenat redactor en cap de “La Publicidad”. Passà a “El Liberal” de Barcelona, i tornà a “La Publicidad” (1916) com a director, diari al qual donà un gran impuls. Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats, cròniques que reuní a Voces de guerra (1916). Fou un dels mentors de la revista “Ibèria”, crític d’art i director de “Vell i Nou” i secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat. Publicà la monografia Josep Clarà i fou condecorat pel mariscal Joffre.