Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret. Alcalde del crimen a Sevilla (1767) i oïdor de la seva audiència (1774), fou a Madrid alcalde de casa y corte (1778); però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano (1794). Secretari de gràcia i justícia (1797), Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat (1798). Es distingí per les seves idees renovadores (humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de l’ensenyament —que considerava el motor més potent de transformacions—, liberalisme econòmic, etc.), que en el moment de la reacció contra els il·lustrats de l’època de Carles III provocaren el seu encarcerament. Es negà a participar en l’equip afrancesat, i formà part de la Junta central —on representà la tendència il·lustrada oposada alhora a l’Antic Règim i al liberalisme polític—, i finalment dimití. Exposà les seves idees politicoeconòmiques a Informe sobre el Banco de San Carlos (1782), a Memoria en defensa de la Junta central (1811) i especialment a Informe en el expediente de ley agraria (1795), on es mostrà partidari d’un capitalisme agrari individualista, assenyalà els problemes bàsics del camp i proposà solucions perfectament adequades als seus propòsits. Escriví també sobre els problemes de l’educació: Bases para la formulación de un plan general de instrucción pública (1811). És també autor de poemes neoclàssics i preromàntics i del drama burgès El delincuente honrado (escrit a Sevilla quan formava part del cercle d’Olavide); sobre belles arts escriví Elogio de las Bellas Artes (1782). Els seus Diarios (no publicats fins el 1915) abasten el període 1790-1801 i són bàsics per a comprendre la seva època i la seva evolució personal.
La relació de Jovellanos amb els Països Catalans
Confinat a Mallorca per l’abril del 1801, residí fins al maig del 1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública..., en la qual, a més de proposar la creació d’un institut de nivell mitjà, defensava l’ensenyament del català a Mallorca. Traslladat al castell de Bellver, després d’un període d’incomunicació es relacionà amb Josep Togores, amb Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813). Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc. Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma.