Dominicà (1796), fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior. Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona. Després de l’exclaustració (1836) es traslladà a França, i més tard, a Andorra. Col·laborà en el Diccionario geográfico universal (1830), dirigit per Antoni Bergnes de las Casas: publicà una Relació sobre la Vall d’Andorra (1838) i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839), dos volums en vers català. També és autor de Disertaciones sacadas de la historia inédita de los ceretanos... (publicada en part el 1857) i d’un treball sobre la importància estratègica de la Cerdanya.